Esta pared construida de silencios
se parece tanto a mí que, en el fondo,
más que pared es espejo,
y el silencio roto en mi boca es un verbo.
Cuando el fondo de los mares se rompe sin remedio,
naufragar es el único modo
de mantener a flote los recuerdos;
aunque el agua esté sucia, sigue mojando las playas,
y aunque el cielo se apague entre lamentos,
el Sol y la Luna continúan alumbrando noches y mañanas,
los pájaros aún vuelan entregándole sus alas,
y las estrellas cuando brillan siguen siendo un Firmamento.
Este espejo roto en mil pedazos,
se parece tanto a mí que, en el fondo,
las aristas de sus trozos
se me clavan en el tiempo,
y la sangre me fluye
entre la piel y el intelecto,
trazándome una herida
que es un soplo de fracaso
en el corazón del éxito.
Se apaga el aplauso
devorado por la oscuridad
de este vacío teatro.
Los actores ya se fueron,
se terminaron los actos.
Sergi Yagüe
dimecres, 19 de novembre del 2008
dimarts, 18 de novembre del 2008
La Realitat Flexible: Una gran decepció...
Doncs, no.
Com acostuma a passar amb aquestes editorials petites i/o desconegudes les il·lusions dipositades i la feina feta acaben, generalment, a la brossa.
La Realitat Flexible no es publicarà. L’editorial que l’anava a publicar (fins fa ben poc encara em deien que el llibre sortiria al Nadal) ha fet fallida, deixant penjats a treballadors i autors, entre d’altres, sense cap mena d’escrúpol. Jo puc considerar-me afortunat perquè no hi vaig posar diners, en aquesta aventura, però em sento terriblement decebut i fastiguejat.
Semblava que aquesta gent volia prendre’s les coses d’una manera totalment diferent als anteriors gestors de l’editorial, però han acabat caient en el mateix parany, no sé si de manera voluntària o involuntàriament, però ara això ja no importa.
El fet és que a mi em queda la molèstia “d’alliberar” els drets d’edició de l’obra perquè ja té ISBN i tot, i si no ho faig, no podria publicar-la fins d’aquí a 5 anys (!), ni tan sols presentar-la a cap altre concurs literari.
Ai, bé, que és molt dura la vida de l’artista, ja ho sabeu. Jo no em fiava del tema al principi, però van saber convèncer-me i donar-me confiança, per, finalment, fallar com acostumen a fer-ho aquestes editorials. No us en refieu. Treballeu fort i amb interès i presenteu-vos a concursos literaris amb cara i ulls. Sembla ser la única manera de publicar… Fora d’Internet, és clar.
Una abraçada.
Sergi
Com acostuma a passar amb aquestes editorials petites i/o desconegudes les il·lusions dipositades i la feina feta acaben, generalment, a la brossa.
La Realitat Flexible no es publicarà. L’editorial que l’anava a publicar (fins fa ben poc encara em deien que el llibre sortiria al Nadal) ha fet fallida, deixant penjats a treballadors i autors, entre d’altres, sense cap mena d’escrúpol. Jo puc considerar-me afortunat perquè no hi vaig posar diners, en aquesta aventura, però em sento terriblement decebut i fastiguejat.
Semblava que aquesta gent volia prendre’s les coses d’una manera totalment diferent als anteriors gestors de l’editorial, però han acabat caient en el mateix parany, no sé si de manera voluntària o involuntàriament, però ara això ja no importa.
El fet és que a mi em queda la molèstia “d’alliberar” els drets d’edició de l’obra perquè ja té ISBN i tot, i si no ho faig, no podria publicar-la fins d’aquí a 5 anys (!), ni tan sols presentar-la a cap altre concurs literari.
Ai, bé, que és molt dura la vida de l’artista, ja ho sabeu. Jo no em fiava del tema al principi, però van saber convèncer-me i donar-me confiança, per, finalment, fallar com acostumen a fer-ho aquestes editorials. No us en refieu. Treballeu fort i amb interès i presenteu-vos a concursos literaris amb cara i ulls. Sembla ser la única manera de publicar… Fora d’Internet, és clar.
Una abraçada.
Sergi
divendres, 14 de novembre del 2008
Les tardes
On es van acabar les tardes?
Van anar a morir com un riu contra les roques,
en un salt d’aigües d’espera,
en una cascada de miserable recança.
El color va diluir-se novament entre les hores,
i la foscúria s’estremia amb veus cansades,
espelmes de temps vetllaven el cadàver
de l’amor ofegat sota les ones.
I la pell rugosa del capvespre
tenia les marques de la feina mal pagada,
on es morien les tardes
quan marxaven, silents i somortes?
Arronsada covardia, allà, a les brases
que cremaven la innocència com la teia,
la veu que volia rebel·lar-se
no s’alçava més enllà de l’agonia.
I les tardes cremaven fins les cendres
i s’escampaven com taques d’oblit
amb el vent d’una tardor corpresa,
el seu lament arrencat a les fulles seques.
Sergi Yagüe (publicat a Relats en Català)
Van anar a morir com un riu contra les roques,
en un salt d’aigües d’espera,
en una cascada de miserable recança.
El color va diluir-se novament entre les hores,
i la foscúria s’estremia amb veus cansades,
espelmes de temps vetllaven el cadàver
de l’amor ofegat sota les ones.
I la pell rugosa del capvespre
tenia les marques de la feina mal pagada,
on es morien les tardes
quan marxaven, silents i somortes?
Arronsada covardia, allà, a les brases
que cremaven la innocència com la teia,
la veu que volia rebel·lar-se
no s’alçava més enllà de l’agonia.
I les tardes cremaven fins les cendres
i s’escampaven com taques d’oblit
amb el vent d’una tardor corpresa,
el seu lament arrencat a les fulles seques.
Sergi Yagüe (publicat a Relats en Català)
Dispenseu la desaparició...
Dispenseu la desaparició, però la meva vida torna a fer un gir de 180º!
Un canvi de residència, alguns assumptes familiars, una novel·la que estic acabant i que em té absorvit, la persecució del procès d'edició del llibre La Realitat Flexible... tot són detalls que m'han mantingut allunyat d'Internet els darrers temps i, per tant, de La Meva Arcàdia.
Però ara torno a ser per aquí, i vinc amb unes quantes notícies i alguns escrits.
Sobre La Realitat Flexible us he de dir que aviat estarà llest. A l'editorial m'han dit que, segurament, sortirà per Nadal. Això és ja, senyores i senyors!
La novel·la que estic acabant pinta molt bé, però fins que no estigui llesta no vull parlar-ne gaire, ja se sap, supersticions.
Només us avançaré el seu títol, perquè és completament definitiu. Es dirà Corcs.
Properament us continuaré informant sobre això. I ara, us deixaré amb alguns escrits, espero que, a partir d'ara, La Meva Arcadia torni a moure's.
Gràcies per la paciència i per no marxar.
Sergi Yagüe
Un canvi de residència, alguns assumptes familiars, una novel·la que estic acabant i que em té absorvit, la persecució del procès d'edició del llibre La Realitat Flexible... tot són detalls que m'han mantingut allunyat d'Internet els darrers temps i, per tant, de La Meva Arcàdia.
Però ara torno a ser per aquí, i vinc amb unes quantes notícies i alguns escrits.
Sobre La Realitat Flexible us he de dir que aviat estarà llest. A l'editorial m'han dit que, segurament, sortirà per Nadal. Això és ja, senyores i senyors!
La novel·la que estic acabant pinta molt bé, però fins que no estigui llesta no vull parlar-ne gaire, ja se sap, supersticions.
Només us avançaré el seu títol, perquè és completament definitiu. Es dirà Corcs.
Properament us continuaré informant sobre això. I ara, us deixaré amb alguns escrits, espero que, a partir d'ara, La Meva Arcadia torni a moure's.
Gràcies per la paciència i per no marxar.
Sergi Yagüe
dimarts, 8 de juliol del 2008
Portada del llibre La Realitat Flexible
Hola! Us ensenyo la carona que farà el meu llibre. Trobo que és una portada molt bona... Què en penseu vosaltres?
La cosa va endavant!
Sergi
La cosa va endavant!
Sergi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
