Conjur

El temps sembla que s’esgota, avui,
però encara tinc a les mans polsim de vida
per oferir-te’l en penyora, si tu el vols.

Que els ocells dibuixen el cel quan volen
i els núvols enjoien els vespres de setí
que els estels, com petits dards de gel, perforen.

I és intens el perfum d’aquestes hores
que ens rellisquen per la pell com gotes flonges
d’eternitat sonora. El temps no se’ns esgota:

Mor i ens reneix als ulls com una flama taronja,
com un crit de joia viva que ens enjoia
aquest conjur de nit que ens cura totes les ferides.

Sergi Yagüe