Aplicar el extremo del pensamiento
extravagante y ecléctico,
a veces siniestro y discordante,
al discurrirse etílico del tiempo
sintético, no lo convierte en efímero,
ni en llama ardiente que salve el momento
patético del arrepentimiento
concreto. Contrariamente a la idea
sinérgica de que la duda obtusa
hace a los hombres auténticos,
la realidad obstinada se empeña
en mostrar su lado más pragmático,
reduciendo a migajas los sueños intrépidos,
y a fracasos anunciados los más enérgicos intentos,
aquellos que se funden en lágrimas conclusas.
Sergi Yagüe
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Mala costum dels mortals de fer de la nostra vida una monotonia constant, un equilibri estrany, ja que tot es redueix a una línia recta que t’allunya de tu mateix. I en realitat, de què es tracta? De viure o viure? les respostes són simètriques tot i que de resultats molt divergents. Un escrit potent que ataca directament al més sublim d’un mateix, les il.lusiones, flames enceses, l'unic capaç d'alimentar l'ànima...i a on està tot això? Aixafat per una realitat tan constant que fa por, la resta és de bojos. Bojos que pensem a totes hores, que busquem paraules a un quelcom que no té definició, que ens batega el cor tan ràpid que pateixes per no allunyar-te massa de la realitat...
Però en realitat, qui és més boig? La frase “Contrariamente a la idea
sinérgica de que la duda obtusa hace a los hombres auténticos” . Autenticitat..fff...és més probable crear una denominació d’origen a producte alimentari que treure-li el suc a una persona. Ens hem cobert de merda, i no vull donar-li un aspecte negatiu (em posa de mala llet la gent que ho veu tot negre), no... crec que adaptar-se és formar part d’un nucli, encara que hi hagin moltes coses que et facin nedar a contracorrent, però de què serveix ser contrari a tot? Una de dues: o et reveles i ho canvies tot, si més no l’entorn que no acceptes, o t’adaptes sense haver de dir que sí a tot, no oblidar el teu criteri i deixar que la teva vida no sigui paral•lela a la dels altres (qüestió de voler ser com...).
Fa por l’ordre, fa por el desordre, lluitar o no lluitar, a canvi de..., però i si no...i si aquesta il•lusió demà és una llàgrima...
En fi, et deixo aquí les cabrioles que m’han passat pel cap després de llegir aquest fantàstic poema sobre la part més autèntica d’un mateix!!!
M’agrada escriure en castellà, m’agrada com sona i el vocabulari que té per enriquir un text, però ara fa molt de temps que no ho faig!
He vist que escrius per Jo Escric i Relats en català i per això he descobert el teu bloc. Bé, només dir-te que m'ha fet gràcia que ambdós tinguem el mateix disseny al bloc.
Hola Sergi, he arribat aquí després d'un descobriment casual, arrossegada per un fragment de text teu, "menteix-me de debó", que he publicat al meu blog.
M'alegra el descobriment, aniré investigant els teus microrelats i el que vagis publicant aquí.
Ptó
Publica un comentari a l'entrada