L’instant escollit,
aquest que ara passa,
sembla haver estat triat
per aixoplugar un temple,
format pels teus llavis i els meus,
perfumat dels nostres alès amorosos,
farcit de rumors enamorats de matinada.
Indefugiblement, aquest instant se’n va,
deixant-nos afamats i perduts enmig
del temple buit d’aquest anhel
per besar-nos novament, així,
amb la devoció deguda
a aquesta nit, dolça
deessa nostra.
Sergi Yagüe (publicat a relatsencatala.cat)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada