Allà el tens:
aquell indret que vas voler omplir de joia,
i ara vessa de recança,
com un cistell curull de fruita
que, a base de no menjar-la,
abandonada, s’ha podrit.
Sergi Yagüe (publicat a relatsencatala.cat, revisat per a La Meva Arcàdia)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada