Van marxar volant
els plaers, cremats pel sol moribund,
en una foguera d’ones.
El temps trencat com branca seca
lligava els últims cants
amb heura i sang,
i s’alienava, malaltís, a les tenebres.
L’èxode es produïa silenciós,
massiu, solemne.
On les barques s’enfonsaven per sempre.
Sergi Yagüe
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Sergi, m'alegra molt veure que has actualitzat el bloc! No volia pas fer-te tenir remordiments, però és veritat que ha valgut la pena presionar-te una mica ;).
Jo m'he posat la música de fons i he llegit el teu darrer poema de l'Èxode, dels plaers que marxen volant, del temps trencat i de la foguera d'ones: unes imatges plenes de desesperació que m'han quedat gravades mentre gaudia dels versos. Sempre m'agrada passar pels teus textos!
---
Apa, ara posa't l'Aaron de música de fons i passa un bon cap de setmana!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada