El mar retorna

Per sempre, el mar retorna.

Les voltes cícliques de l’infinit s’amaren de pells roïns,
les sangs cauteritzen,
la carn s’endanya.

Per sempre, el mar s’inflama.

Líquid abdomen inert,
la Bèstia desperta un cop més,
prenyada.

Sal,
ombres de risc
i marbres colèrics,
s’obren les tombes.

Per sempre, el mar arrasa.

I l’ànsia d’amor es transforma en nafra,
els pilars de l’existència
com pa sec, s’esfondren.

Per sempre, el mar cavalca.

Ens arrossegarà,
a tu i a mi,
i convertirà les nostres cendres en idees mullades,
quan tot s’acabi.

Quan tot esclata.

Lesiva, compartida solitud…

…per sempre, el mar s’acaba.

Sergi Yagüe