deixa’m olorar taronja i rosa,
lliura’m espines i esquinça’m les ganes,
apaga’m la set, amb sorra roja)
Aquest camí creua el desert
del cel glaçat d’aquesta nit,
del meu indret salten espurnes,
silenci i gessamins;
la teva pell és un oasi,
la teva rosa un glop vi
els teus malucs son pa i catarsi,
el teu inici és la meva fi;
l’arena enterra el meu instint,
el cor batega sota la lluna,
gelades nits d’intens desig)
I cada tacte és el Plaer,
i cada líquid un onatge,
els mars llunyans trenquen aquí,
a la sorra de la teva platja.
que m’inunda d’aures l’esperit,
cus-me la pell de punxes i àcid,
abans que passi aquesta nit)
Aquest camí em creua la pell,
ressec i esquiu el meu anhel,
els teus petons seran la rosa
que creix enmig del meu desert
Sergi Yagüe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada