divendres, 21 de març de 2008

Canèfora


… i m’abraçava a la càlida esperança
que els teus ulls fabricaven amb l’aire;
sobtada brisa irisada, jugaves a ser
canèfora que m’oferia, amb joia blanca,
el pa daurat de la infinita calma.

… per acabar adormit al teu sí de plata,
travessava mars d’immesurada fondària;
quan arribava al port de la teva pell salada
els teus ulls eren el far de l’enyorança,
i el meu cor era el cor d’Ulisses a la tornada.

Sergi Yagüe