Fúria

La fúria envaeix el noi. Tot ell és una carcassa que només conté violència. El grup que l’envolta és un sol ens que sembla compartir aquesta fúria, com un impuls que els mena a tots per igual. Els crits fan que continuï llençant cops a l’ésser indefens que ja fa estona que ha deixat de lluitar i ara és a terra com un fardell sanguinolent, estremint-se amb les garrotades, morint-se per moments. Després, quan el cos deixa d’oferir resistència, quan la vida l’abandona, el grup comença a dispersar-se, ja només queden uns quants que encara colpegen el cadàver, cridant com animals; entre ells el noi, que encara ignora per què està tan furiós, perquè havien d’apallissar aquell home, si al cap i a la fi no ha aconseguit que la fúria desaparegui…

Sergi Yagüe (publicat a relatsencatala.cat)