Somni I (Seqüència del final: Gènesi)

El somni d’elèctrica mesura
s’esquinça a prop del mar perpetu
amb frugal temprança.

Melòdic espasme
sintètic, s’escolta el glatir
de l’ivori.

Acull el plàcid diluir-se
dels líquens,
gasiu a la Terra endanyada.

Tribal absència genèrica,
l’afàsia dels mots incompresos
desferma distàncies.

Captiva,
la flama s’increpa
i es menja l’oxigen a empentes.

Atura solidària la tenebra
el batec furtiu
i agnòstic, contra tot pronòstic.

Es trenquen les crosses
del Sol
i tot crema a arrossegades.

Labial lament al llot
del clan que en clams d’antany
governava la Caverna.

Sobrenatural esforç de l’aire
per continuar batent les ales
de nacre contra el temps.

Tectònica lluita de plaques
als budells del cadàver
colgat de gasos i marques.

Pendular,
la Lluna es despenja i s’esgota
punxada i torta.

Resolut el mar retorna,
cristalls de pols d’estranyes formes,
en onades negres de marees mortes.

El somni d’elèctrica mesura
acaba fos
i clavat a la penombra.

Sergi Yagüe