Pols d'ossos i miratges

Des d’aquest silenci colrat pel sol que castiga
els solitaris deserts de l’amnèsia,
veig emmalesar-se les sendes que podien oferir-me
una sortida; s’esgoten les opcions de tornar a port,
mentre se m’obren vies d’aigua a la coberta de l’ànima.

I la nau se m’enfonsa entre preguntes,
sota onades de ciclòpia proporció, i la raó se m’encrosta,
leprosa, i la ferida del meu cor s’endanya i sagna,
profusa, imparable, raigs de sang calcària,
pols d’ossos i miratges.

Sergi Yagüe (publicat a relatsencatala.cat)