Marcava els soterranis paràmetres
de la meva ànima enfonsada
amb punts de llum negra,
per si els miraves.
Dibuixava les esquerdes
dels meus ossos trencadissos
amb pintures diluïdes,
per si els tocaves.
Suportava el pes feixuc de les albades
amb el meu cos gasiu de força,
esmicolant-me en llàgrimes d’escorça,
per si tornaves.
Sergi Yagüe (publicat a relatsencatala.cat)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada