Extractes del cor il·lús,
que ensopeguen amb la plúmbia recança,
s’adormen a la màrfega del temps,
i lentament s’apaguen.
El dia dels esclats és verd
-ara, llunyà-
i fresc a les acaballes.
Rocalloses paraules a la carena erigida
per les boques distants,
que volen construir trinxeres
per allunyar perills que no existeixen.
Hi va haver un cop un cavaller
-ara, ja, mort-
que va perdonar la vida al drac.
Un cop esquarterada la presència
dels sentiments, la destral roman inútil
al terra llotós, desproveïda de sentit.
Hi ha camins fets expressament
per a la pèrdua.
Sergi Yagüe
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Un plaer trobar-te per aquí, Sergi.
Tan de bo algun dia puguem fer una trobada de RC, però dels inicis! ;)
Una forta abraçada.
Cesk (follet groc)
:)
Ei, Cesk, quina il·lusió!
M'ha agradat molt retrobar-te.
Estem en contacte!
Sergi
Publica un comentari a l'entrada