Configurar

Configurar, des d’un pas estret del temps,
tota aquesta dimensió que ens pren i ens envolta,
sembla una feina nua de sentit,
però, així i tot, recluto moments de força
per continuar picant la pedra,
amb la maça i el cisell de cada dia
fins que del bloc de marbre fred i confús
aparegui aquest món nostre, mica en mica.
Amb la paciència i la constància d’un vell calafat,
esculpirem la barca que ens duu rumb i pesca.
Configurar-nos podria semblar,
ara que les brises s’allunyen,
un fet invertebrat de convicció,
i malgrat tot, els ossos es presenten forts,
com pilars d’existència i coherents.
Continuem, doncs, amb la feina,
en aquest pas estret del temps,
que ens ofega, i tanmateix, ens allibera.

Sergi Yagüe (publicat a relatsencatala.cat)