Silenci

El germà gran tanca la porta i li fa un senyal a la germana petita, per tal que guardi silenci. És un gest simple, un dit índex creuant uns llavis que semblen arronsats per fer un petó. Però també és un gest terrible, perquè la germana petita ha pogut veure les taques de sang a les parets del passadís i la silueta feixuga del pare, just davant la porta de l’habitació, a terra. És un gest terrible perquè el dit, i els llavis, i el braç, i la roba del germà gran estan xops de sang i perquè el seus ulls no transmeten calma, sinó bogeria. La germana petita gemega i sanglota, mentre el germà gran s’acosta al seu llit, sense deixar de fer aquell gest que demana silenci amb una mà, aixecant per sobre el cap l’altra, la que aferra amb força el martell…

Sergi Yagüe (publicat a relatsencatala.cat)